
Ona vergogna. Gh’è minga on oltra manera de ciamà quel che l’è success in de la prima session ufficiala de la commission biblioteca de Barlassina. La proposta che te podet legg in allegaa, l’è stada snobbada e anca on po’ tolta in gir. Se on quajvun a pensava che dopo el curs de milanes (fà duu agn fà) e i cartei in lingua milanesa “Barlasìna – Metà stada Milan e Comm”) s’era sora a la bona straa vers la rivalutazion de la lengua e de la cultura locala in del nost paes l’ha proppi sbagliaa. Quand se parla de on progett de respir longh, seri, e articolaa, tucc i port se saren sù: “l’è minga ona roba inscì importanta”. Se pò magara fà on concert tant per fall, se pò fà on convegn (basta ch’el sia a gratis), crompà on par de liber, ma in silenzi, senza dill in gir. No, ghe semm proppi no. L’è ona novità di chi dì chi che l’Europa l’ha scancellaa la lengua italiana da quej dovraa in di documenti ufficiaj. Sacrilegio! Tucc a sbragen per difend la lengua del Dante: “L’italiano è la lingua più bella di tutte!” a disen. Sbagliaa! Bisogna minga difend ona lengua perchè se pensa che la sia la pussee bela al mond (l’arroganza la paga maj), ma besogna difend ona lengua perché l’è la lengua de on popol. Alora, in del nost cas, besogna difend la lengua milanesa perché l’è la nosta lengua! Perché l’è la lengua de la nosta identità. Anca in quest se femm bagnà el nas da el regn unii (per el gaelic), da la Francia (per la lengua Bretone), da la Catalogna, inosomma semm semper i ultem.
El pò vess che la commission l’era minga preparada sora a l’argoment , per l’amor de diu, però el m’è paruu che tra i mezz “si” e i “magara on quajcoss se pò fà” , l’era la pagura de la lengua e cultura locala che la faseva da padron.
A speri che semm minga restaa al temp che la maestra la te piccava sora ai man perché te parlavet la lengua di tò gent. Quest el saria Fascismo culturale, proppi ona roba de trà via el cò, alter che progressismo.
On incident de percors ? Questa chì l'è la mia speranza. E come la dis ona canzon tradizionala insubrica : "La strada le longa besogna marcià".
Paolo Pozzoli
relazione_biblioteca.pdf